Unitat 1. La Història i les seues eines


Unitat 1. La Història i les seues eines

Abans d’endinsar-nos en l’aventura de la Història caldria preguntar-nos diverses coses:

- Què és la Història?

- Què són les fonts històriques?

- Què és el temps històric?

- Pot perioditzar-se la Història?

- Què és una línia del temps?


1. Què és la Història?

Què és la Història? Es la ciència que estudia les societats humanes i la seua evolució al llarg del temps. 

Qui estudia la Història? Les historiadores i els historiadors, que centren els seus esforços en estudiar el passat i en intentar descobrir com vivien les persones en èpoques passades i què va passar en elles. 

Com s’estudia la Història? Les historiadores i historiadors investiguen el passat i intenten reconstruir-lo mitjançant l’estudi de restes de societats passades. Aquestes restes s’anomenen fonts històriques.


2. Les fonts històriques

Són les restes del passat a partir de les quals les historiadores i historiadors són capaces de reconstruir el passat. Existeixen multitud de fonts històriques, però podem classificar-les en dos grans grups: 

- Les fonts primàries. Es tracta de fonts contemporànies als fets que les historiadores investiguen, com per exemple lleis, cartes, premsa, fotografies, monedes, ceràmica... 

- Les fonts secundàries. Es tracta de fonts elaborades posteriorment als fets que les historiadores investiguen, com per exemple cròniques o llibres històrics. Es tracta de fonts elaborades, sovint, per altres historiadors. 

Una altra manera de classificar les fonts històriques és la següent: 

- Fonts escrites. Documents escrits en diferents suports: pedra, cera, pergamí, paper... 

- Fonts materials. Inclouen tot tipus d’objectes: ferramentes, construccions, roba, restes fòssils... 

- Fonts iconogràfiques. Imatges o representacions de la realitat de diversos tipus: pintures, fotografies, escultures, vídeos... 

- Fonts orals. Cançons que s’han transmès oralment fins l’actualitat, entrevistes i discursos polítics enregistrats en format àudio, testimonis dels fets estudiats...


3. El temps històric

Per tal de saber quan ocorregueren uns fets concrets hem de ser capaços d’ordenar-los cronològicament en el temps. Hi ha fets que transcorregueren de manera simultània, mentre que altres es succeïren els uns després dels altres. 

Açò suposa un problema, donat que diferents cultures i religions han desenvolupat diferents sistemes de mesura del temps o calendaris. Mentre que per als països que utilitzen el sistema cristià ens trobem en l’any 2.020 d.C. (després de Crist), açò no és cert per a altres cultures: l’últim any nou celebrat pels xinesos fou el 4.717 (any, per cert, dedicat al porc); els jueus viuen en l’any 5.781 (començant a contar des del moment en que, suposadament, Jahvé creà a Adam i Eva); els musulmans es troben en l’any 1.441, doncs començaren el seu calendari l’any en què Mahoma abandonà la Meca (el nostre 662 d.C.); els budistes, per la seua banda, començaren a contar els anys a partir del naixement de Buda, trobant-se en l’actualitat en l’any 2.561... 

Evidentment, tots aquests calendaris són arbitraris i cap d’ells és més cert o vàlid que la resta. No obstant, com que ens trobem en un país que utilitza el calendari cristià, aquest serà el sistema de mesura del temps que utilitzarem al llarg del curs (i segurament de tota la vostra vida acadèmica!). 

El calendari cristià és el més utilitzat arreu del món i divideix la història en dos grans períodes, tot allò ocorregut abans del naixement de Crist (a.C.) i tot el que ocorregué després del seu naixement (d.C.). En aquest calendari l’any 0 no existeix, sent l’any del naixement de Crist l’any 1 (d.C.). 

Per a comprendre el funcionament del calendari és important saber el següent: 

- Els anys s’agrupen de la següent manera: 10 anys constitueixen una dècada; 100 anys constitueixen un segle; 1.000 anys constitueixen un mil·lenni

- Els segles comencen a contar-se a partir de l’any 1 d.C. Com que un segle està conformat de 100 anys dins d’aquest primer segle trobem tots els anys compresos entre l’any 1 d.C. i l’any 100 d.C. (tots dos inclosos). 

- Els segles s’expressen sempre en números romans.

Números romans


Per a saber a quins segle pertany un any concret només hem de seguir les següents indicacions:

a) Si l’any que estem intentant classificar acaba en dos zeros (00), dit any pertany al segle indicat pel número que trobem a l’esquerra dels dos zeros. Exemples: l’any 300 pertany al segle III; l’any 700 a.C. pertany al segle VII a.C.; i l’any 1.800 pertany al segle XVIII.

b) Si l’any que estem intentant classificar no acaba en dos zeros (00), dit any pertany al segle indicat pel número que trobem a l’esquerra dels dos números de la dreta + 1. Exemples: l’any 203 pertany al segle III (2+1); el segle 875 a.C. pertany al segle IX aC (8+1); i l’any 1.789 pertany al segle XVIII (17+1).


4. La periodització de la Història

Es calcula que l’escriptura aparegué en Mesopotàmia entre el 3.500 i el 3.000 aC, quan funcionaris sumeris la inventaren per ser capaços d’emmagatzemar i processar informació sobre els aliments de les despenses i magatzems del seu rei. 

Partint d’aquest fet, les historiadores han dividit la història de la humanitat en dos períodes: 

· La Prehistòria. Període molt llarg que va des dels orígens de l’ésser humà fins l’aparició de l’escriptura (2.5 milions d’anys – 3.500 aC). 

· La Història. Període a partir del qual trobem documents escrits (3.500 aC – Actualitat). 

Igualment, les historiadores han tendit a dividir aquestos períodes en altres de més menuts. 

D’aquesta manera la Prehistòria ha sigut dividida en: 

· Paleolític (2.5 milions d’anys – 8.000 aC). Apareix l’espècia humana, les primeres ferramentes, pintures rupestres, enterraments i creences religioses. 

· Neolític (8.000 – 5.000 aC). Apareixen l’agricultura, la ramaderia i la ceràmica. S’utilitzen ferramentes de pedra polida i apareixen els primers poblats. 

· Edat dels Metalls (5.000 – 3.500 aC). Es fabriquen objectes de metall de coure, bronze i ferro. Es construeixen megàlits i apareixen les primeres ciutats.

La Història, per la seua banda, ha sigut dividida en: 

· Història Antiga (3.500 aC – 476 dC). Apareix l’escriptura. Sorgeixen les grans civilitzacions de Mesopotàmia, Egipte, Grècia i Roma. 

· Història Medieval (476 – 1.492). S’inicia el feudalisme, es construeixen castells i catedrals. Es desenvolupa l’art romànic i gòtic. Creixen les ciutats. Apareix l’Islam. 

· Història Moderna (1.492 – 1.789). “Descobriment” d’Amèrica. Exploracions oceàniques. Monarquies absolutes. Avanços científics. Art renaixentista i barroc. Reforma i Contrareforma en el si de l’Església Catòlica. 

· Història Contemporània (1.789 – Actualitat). Revolucions liberal i industrial. Capitalisme i comunisme. Guerres Mundials. La Guerra Freda i les descolonitzacions. La Globalització. 

Cal dir que aquestes divisions són molt arbitràries, donat que han sigut elaborades per historiadors europeus que prengueren la història del vell continent com a punt de referència.


5. Les línies de temps

Una bona idea per a ordenar els fets històrics d’una manera visual és elaborar una línia del temps. Es tracta d’elaborar un eix horitzontal que represente el temps històric i anar col·locant allí, ordenadament, diferents esdeveniments o períodes històrics.